Des de fa dècades, el curs oficial de Monitor/a d’Oci i Temps Lliure forma joves de Picassent, Silla i Alcàsser. Edgar Navarro, Lluís Portalés, Míriam Flores i Emma Ortega expliquen com una experiència que va començar com una formació complementària ha acabat convertint-se en una eina de creixement personal
A Picassent hi ha cursos que formen i cursos que deixen empremta. El de Monitor/a d’Activitats d’Oci i Temps Lliure pertany, sense cap dubte, al segon grup. És una d’aquelles iniciatives que han sabut resistir el pas del temps i adaptar-se a les noves generacions sense perdre l’essència amb què va nàixer.
Molts veïns encara recorden quan, anys enrere, l’animació juvenil del municipi ja impulsava esta formació. Hui continua viva gràcies a la col·laboració entre les regidories de Joventut de Picassent, Silla i Alcàsser, que cada primavera impartixen este curs homologat per l’IVAJ. Una formació de 310 hores —150 lectives i 160 de pràctiques— que, més enllà d’una titulació, s’ha convertit en una porta d’entrada al món professional per a centenars de joves.
Inquietud convertida en vocació
Edgar va arribar al curs després d’anys vinculat a la figura del corresponsal juvenil. Durant set anys va participar activament en iniciatives dirigides a la joventut del municipi, una experiència que li va permetre descobrir el valor de la participació i l’educació en el temps lliure. «Ser corresponsal és donar valors, proposar activitats i crear espais segurs perquè la gent jove puga gaudir d’un oci educatiu», explica.
Aquella implicació el va portar de manera natural a inscriure’s al curs de monitor. Una decisió que, amb el temps, ha acabat definint bona part del seu recorregut acadèmic i professional. «M’ha obert moltes portes. Vaig descobrir eines, recursos i formes de treballar amb les persones que després m’han servit per a continuar formant-me», assegura.
Després del curs va optar pel cicle de Tècnic Superior en Animació Sociocultural i Turística i posteriorment pels estudis universitaris de Pedagogia. Mirant arrere, té clar que aquella decisió va ser un punt d’inflexió. «És una oportunitat que no et tanca cap porta. Al contrari, n’obri una i darrere venen totes les altres.»
Aprendre jugant també és educar
Si hi ha una idea que apareix de manera recurrent entre les persones entrevistades és la sorpresa que provoca descobrir què és realment l’educació no formal. Lluís ho va experimentar fa huit anys. Vinculat als Scouts des de menut, observava els seus monitors amb admiració i somiava poder assumir algun dia aquell paper. «Jo veia els meus monitors i pensava que volia ser com ells.»
Quan va arribar el moment de fer el curs, va confirmar les seues expectatives, però també va descobrir una manera d’aprendre completament diferent de la que coneixia. «Venia d’una educació molt reglada i em va sorprendre veure que es podia ensenyar pedagogia, teoria i valors a través del joc, les dinàmiques i la participació.»
Aquella experiència va acabar condicionant la seua trajectòria professional. Després del curs va estudiar Animació Sociocultural i Turística, ha continuat treballant com a monitor de manera ininterrompuda i actualment cursa Educació Social. «No entenc una forma d’aprendre que no siga participant», afirma.
Diferent a allò que imaginaves
Emma representa la generació que viu ara mateix l’experiència de fer el curs. Encara no l’ha acabat, però ja parla d’ell amb l’entusiasme de qui ha trobat alguna cosa que no esperava. La seua història comença de manera ben actual. Va conéixer la convocatòria a través d’Instagram.«Ho vaig veure a les xarxes socials i em va cridar molt l’atenció.»
Amb estudis relacionats amb l’Atenció a Persones en Situació de Dependència i Integració Social, pensava que es trobaria amb una formació més enfocada a l’entreteniment. La realitat ha sigut una altra. «Jo tenia una idea equivocada. Pensava que seria menys seriós i més lúdic. Però m’he adonat que tot té un rerefons educatiu molt important.»
També destaca l’experiència humana que suposa compartir aula amb persones de diferents municipis i edats. «Coneixes altres punts de vista, altres realitats i acabes fent molta pinya.»
Una llançadora cap al món laboral
Míriam parla des de l’altra banda del procés. Va fer el curs l’any 2017 mentre estudiava Magisteri de Primària. En aquell moment buscava complementar la seua formació acadèmica i adquirir noves ferramentes per treballar amb la infància. No imaginava que aquell curs acabaria convertint-se en una autèntica llançadora professional. «Va ser totalment una porta d’entrada al món laboral», recorda.
Després d’acabar la carrera va començar a treballar pràcticament de manera immediata com a monitora. Més tard va exercir com a mestra, va participar en escoles d’estiu i actualment desenvolupa la seua activitat professional en programes municipals vinculats als serveis socials de l’Ajuntament de Picassent. «Tot allò que vaig aprendre continua sent útil. Em va donar recursos, tècniques i molta seguretat per a treballar amb xiquets i xiquetes.»
La seua experiència confirma una realitat compartida per molts antics alumnes: el curs proporciona una primera oportunitat laboral, però també ajuda a desenvolupar competències que resulten útils en qualsevol professió relacionada amb les persones. «Volia ampliar el meu currículum, però vaig acabar descobrint moltes més coses.»
Una inversió en el futur
Les històries d’Edgar, Lluís, Míriam i Emma són diferents, però totes tenen un mateix denominador comú. Cap d’ells parla únicament d’un certificat o d’una titulació. Parlen d’experiències, de persones, de creixement, de confiança i de vocacions que han anat prenent forma amb el temps.
Potser esta siga la raó per la qual el curs de monitor continua despertant interés dècada rere dècada. Perquè brinda coneixements tècnics i possibilitats laborals, però també una manera diferent d’entendre l’educació i la relació amb els altres.
