Des de fa dĆØcades, el curs oficial de Monitor/a dāOci i Temps Lliure forma joves de Picassent, Silla i AlcĆ sser. Edgar Navarro, LluĆs PortalĆ©s, MĆriam Flores i Emma Ortega expliquen com una experiĆØncia que va comenƧar com una formació complementĆ ria ha acabat convertint-se en una eina de creixement personal
A Picassent hi ha cursos que formen i cursos que deixen empremta. El de Monitor/a dāActivitats dāOci i Temps Lliure pertany, sense cap dubte, al segon grup. Ćs una dāaquelles iniciatives que han sabut resistir el pas del temps i adaptar-se a les noves generacions sense perdre lāessĆØncia amb quĆØ va nĆ ixer.
Molts veĆÆns encara recorden quan, anys enrere, lāanimació juvenil del municipi ja impulsava esta formació. Hui continua viva grĆ cies a la colĀ·laboració entre les regidories de Joventut de Picassent, Silla i AlcĆ sser, que cada primavera impartixen este curs homologat per lāIVAJ. Una formació de 310 hores ā150 lectives i 160 de prĆ ctiquesā que, mĆ©s enllĆ dāuna titulació, sāha convertit en una porta dāentrada al món professional per a centenars de joves.
Inquietud convertida en vocació
Edgar va arribar al curs desprĆ©s dāanys vinculat a la figura del corresponsal juvenil. Durant set anys va participar activament en iniciatives dirigides a la joventut del municipi, una experiĆØncia que li va permetre descobrir el valor de la participació i lāeducació en el temps lliure. Ā«Ser corresponsal Ć©s donar valors, proposar activitats i crear espais segurs perquĆØ la gent jove puga gaudir dāun oci educatiuĀ», explica.
Aquella implicació el va portar de manera natural a inscriureās al curs de monitor. Una decisió que, amb el temps, ha acabat definint bona part del seu recorregut acadĆØmic i professional. Ā«Māha obert moltes portes. Vaig descobrir eines, recursos i formes de treballar amb les persones que desprĆ©s māhan servit per a continuar formant-meĀ», assegura.
DesprĆ©s del curs va optar pel cicle de TĆØcnic Superior en Animació Sociocultural i TurĆstica i posteriorment pels estudis universitaris de Pedagogia. Mirant arrere, tĆ© clar que aquella decisió va ser un punt dāinflexió. Ā«Ćs una oportunitat que no et tanca cap porta. Al contrari, nāobri una i darrere venen totes les altres.Ā»
Aprendre jugant tambƩ Ʃs educar
Si hi ha una idea que apareix de manera recurrent entre les persones entrevistades Ć©s la sorpresa que provoca descobrir quĆØ Ć©s realment lāeducació no formal. LluĆs ho va experimentar fa huit anys. Vinculat als Scouts des de menut, observava els seus monitors amb admiració i somiava poder assumir algun dia aquell paper. Ā«Jo veia els meus monitors i pensava que volia ser com ells.Ā»
Quan va arribar el moment de fer el curs, va confirmar les seues expectatives, però tambĆ© va descobrir una manera dāaprendre completament diferent de la que coneixia. Ā«Venia dāuna educació molt reglada i em va sorprendre veure que es podia ensenyar pedagogia, teoria i valors a travĆ©s del joc, les dinĆ miques i la participació.Ā»
Aquella experiĆØncia va acabar condicionant la seua trajectòria professional. DesprĆ©s del curs va estudiar Animació Sociocultural i TurĆstica, ha continuat treballant com a monitor de manera ininterrompuda i actualment cursa Educació Social. Ā«No entenc una forma dāaprendre que no siga participantĀ», afirma.
Diferent a allò que imaginaves
Emma representa la generació que viu ara mateix lāexperiĆØncia de fer el curs. Encara no lāha acabat, però ja parla dāell amb lāentusiasme de qui ha trobat alguna cosa que no esperava. La seua història comenƧa de manera ben actual. Va conĆ©ixer la convocatòria a travĆ©s dāInstagram.Ā«Ho vaig veure a les xarxes socials i em va cridar molt lāatenció.Ā»
Amb estudis relacionats amb lāAtenció a Persones en Situació de DependĆØncia i Integració Social, pensava que es trobaria amb una formació mĆ©s enfocada a lāentreteniment. La realitat ha sigut una altra. Ā«Jo tenia una idea equivocada. Pensava que seria menys seriós i mĆ©s lĆŗdic. Però māhe adonat que tot tĆ© un rerefons educatiu molt important.Ā»
TambĆ© destaca lāexperiĆØncia humana que suposa compartir aula amb persones de diferents municipis i edats. Ā«Coneixes altres punts de vista, altres realitats i acabes fent molta pinya.Ā»
Una llançadora cap al món laboral
MĆriam parla des de lāaltra banda del procĆ©s. Va fer el curs lāany 2017 mentre estudiava Magisteri de PrimĆ ria. En aquell moment buscava complementar la seua formació acadĆØmica i adquirir noves ferramentes per treballar amb la infĆ ncia. No imaginava que aquell curs acabaria convertint-se en una autĆØntica llanƧadora professional. Ā«Va ser totalment una porta dāentrada al món laboralĀ», recorda.
DesprĆ©s dāacabar la carrera va comenƧar a treballar prĆ cticament de manera immediata com a monitora. MĆ©s tard va exercir com a mestra, va participar en escoles dāestiu i actualment desenvolupa la seua activitat professional en programes municipals vinculats als serveis socials de lāAjuntament de Picassent. Ā«Tot allò que vaig aprendre continua sent Ćŗtil. Em va donar recursos, tĆØcniques i molta seguretat per a treballar amb xiquets i xiquetes.Ā»
La seua experiĆØncia confirma una realitat compartida per molts antics alumnes: el curs proporciona una primera oportunitat laboral, però tambĆ© ajuda a desenvolupar competĆØncies que resulten Ćŗtils en qualsevol professió relacionada amb les persones. Ā«Volia ampliar el meu currĆculum, però vaig acabar descobrint moltes mĆ©s coses.Ā»
Una inversió en el futur
Les històries dāEdgar, LluĆs, MĆriam i Emma són diferents, però totes tenen un mateix denominador comĆŗ. Cap dāells parla Ćŗnicament dāun certificat o dāuna titulació. Parlen dāexperiĆØncies, de persones, de creixement, de confianƧa i de vocacions que han anat prenent forma amb el temps.
Potser esta siga la raó per la qual el curs de monitor continua despertant interĆ©s dĆØcada rere dĆØcada. PerquĆØ brinda coneixements tĆØcnics i possibilitats laborals, però tambĆ© una manera diferent dāentendre lāeducació i la relació amb els altres.




