La gastronomia també es comunica: Paula Aguado, entre les 100 talents joves del sector

Amb només 28 anys, la jove picassentina ho ha aconseguit des de darrere dels focus, liderant estratègies de comunicació i màrqueting en el Grup Quique Dacosta, un dels grans noms de l’alta cuina estatal.
«El premi és treballar tots els dies en una cosa que m’agrada», assegura la jove professional, que reivindica el paper dels nous perfils que fan possible que la gastronomia arribe molt més enllà dels fogons.
Nascuda i criada a Picassent, Paula acaba de rebre un dels reconeixements més importants per a les noves generacions del sector gastronòmic espanyol. La distinció la situa entre els 100 Joves Talents de la Gastronomia 2026, un llistat que reconeix professionals de diferents àmbits vinculats a la restauració, la investigació, la comunicació i la innovació.
La notícia, però, no li ha canviat la manera d’entendre la seua professió. «El premi no és només meu. Al final, jo treballe amb un equip i les coses ixen perquè hi ha molta gent darrere fent feina tots els dies», explica.
La seua història comença a pocs metres de casa. Va estudiar a l’Institut l’Om i, com molts joves quan acaben Batxillerat, no tenia del tot clar quin seria el seu futur professional. Li agradaven les ciències, però també sentia curiositat per un sector que sempre havia estat molt present en la seua vida. «No sabia massa bé què fer. M’agradava molt Ciències del Mar, però vaig descobrir el grau de Ciències Gastronòmiques i em va cridar molt l’atenció», recorda.
Aquella titulació, encara desconeguda per a molta gent, combinava assignatures científiques amb altres relacionades amb l’empresa, la comunicació o el màrqueting. Una barreja que encaixava perfectament amb els seus interessos. «M’agradava cuinar, però no per dedicar-me professionalment als fogons. El que m’interessava era entendre tot el que hi ha darrere de la gastronomia», explica.
La universitat també li va regalar una experiència que recorda amb especial estima. Va marxar a Dijon, a la regió francesa de Borgonya, per completar una estada Erasmus centrada en el món del vi. «Va ser una experiència superenriquidora. Vaig poder estudiar aspectes relacionats amb l’enologia que ací eren molt difícils de trobar», conta.
Aquells mesos a França li van servir per descobrir noves perspectives professionals i, sobretot, per confirmar una intuïció que cada vegada tenia més clara: el seu futur no estava en un laboratori. «M’agradava entendre la investigació i els processos científics, però em veia més comunicant, organitzant projectes, parlant amb la gent i ajudant a fer créixer les empreses», afirma.
Després d’acabar els estudis, Paula va començar a treballar en un important espai d’esdeveniments a València. Paral·lelament, va decidir continuar formant-se amb un màster en Comunicació i Màrqueting Digital. Va ser en aquell moment quan va arribar una telefonada inesperada. El Grup Quique Dacosta buscava reforçar el seu equip. «Per a mi era un somni. Quan em van telefonar, vaig sentir una emoció enorme», recorda.
El seu dia a dia està molt allunyat de la imatge tradicional que sovint s’associa a l’alta cuina. Paula treballa en comunicació, màrqueting i relacions institucionals. Fa d’enllaç entre la marca i el món exterior. Coordina projectes, manté contacte amb empreses i mitjans de comunicació, impulsa accions promocionals i ajuda a construir el relat que acompanya cadascun dels restaurants del grup. «Al final, actue un poc com un pont entre nosaltres i la gent que està fora de la marca», resumeix.
És una feina exigent. Els ritmes són intensos i les responsabilitats nombroses. Però també és una professió que la motiva. «Hi ha dies més complicats que altres, però me’n vaig a casa contenta. Quan una idea funciona o aconsegueixes un objectiu que t’havies marcat, la satisfacció és enorme», assegura.
Precisament eixa manera d’entendre la professió és la que ha acabat sent reconeguda pels organitzadors dels 100 Joves Talents de la Gastronomia. En el seu cas, el premi arriba dins de la categoria de Nous Perfils Professionals, una àrea que valora ocupacions emergents que fa només uns anys pràcticament no existien. «És una manera de reconéixer que la gastronomia necessita molts perfils diferents. No tot passa a la cuina», afirma.
Entre els projectes que més satisfacció li han donat destaca la revista interna del grup, una publicació que ha contribuït també al reconeixement rebut. «Quan vam tindre la revista impresa per primera vegada va ser una emoció molt gran. Són eixes coses que et fan sentir orgullosa de la feina feta», recorda.
Malgrat treballar envoltada d’alta gastronomia, Paula manté una relació molt senzilla amb el menjar. Quan li pregunten pels seus gustos personals, no parla de menús degustació ni d’experiències exclusives. Parla del putxero de sa mare i de la paella de son pare. «El que de veres em fa feliç és acabar la setmana i compartir una bona taula amb la gent que estime», diu.
És una visió que connecta directament amb les seues arrels. La seua família sempre ha estat vinculada al sector alimentari. Els seus pares treballen en aquest àmbit i els seus avis també van desenvolupar la seua vida professional al voltant de la terra i dels aliments. «Quan pense en este reconeixement m’enrecorde, sobretot, de mon pare i de ma mare», assegura.
Perquè, encara que el premi l’haja portada fins a Sant Sebastià i l’haja situada entre els noms amb més projecció del sector gastronòmic espanyol, Paula continua mirant cap a Picassent quan pensa en el seu recorregut. Allí va començar tot.