L\u2019Escola Municipal de Teatre de Picassent arriba als trenta anys amb la mirada posada en el present. L\u2019alumnat actual, divers i intergeneracional, mostra que el teatre va molt m\u00e9s enll\u00e0 de la interpretaci\u00f3. Una experi\u00e8ncia compartida i vital
Hi ha aniversaris que conviden a mirar arrere i altres que, en canvi, obliguen a observar qu\u00e8 passa ara mateix. El de l\u2019Escola Municipal de Teatre de Picassent (EMT) forma part del segon grup, ja que, m\u00e9s que repassar una cronologia plena de dades i noms, demana escoltar les veus que li donen vida hui. Per aix\u00f2, en lloc de reconstruir el passat, el focus se situa en el present, perqu\u00e8 \u00e9s precisament en eixes experi\u00e8ncies quotidianes on es pot entendre millor tant el cam\u00ed recorregut com el futur que es dibuixa.
Actualment, prop de dos-cents alumnes, distribu\u00efts en tretze grups, conviuen en un espai on l\u2019edat deixa de ser una barrera. D\u2019una banda, hi ha xiquets que comencen a descobrir el joc teatral; d\u2019altra, joves que consoliden interessos i, en alguns casos, vocacions; i, finalment, persones adultes que han trobat en el teatre una nova forma d\u2019expressar-se. Aix\u00ed, malgrat les difer\u00e8ncies, tots acaben coincidint en una mateixa passi\u00f3 que articula el conjunt. Aix\u00ed adaptant la can\u00e7\u00f3 del grup Macaco, \u00abSon una marea de gente, todos diferentes, remando al mismo comp\u00e1s\u201d.
En eixe context, les hist\u00f2ries personals ajuden a donar profunditat al projecte. Mar\u00eda Teresa Coronas, del grup de dones, recorda amb claredat com va ser el seu inici. En aquell moment, buscava simplement una activitat diferent, una manera de trencar amb la rutina. Tanmateix, el que va comen\u00e7ar com una prova puntual es va convertir, amb el pas del temps, en una part fonamental de la seua vida.
Vincles per enfortir-se
Amb els anys, el teatre ha anat ocupant un lloc cada vegada m\u00e9s central. No nom\u00e9s pels assajos o les funcions, sin\u00f3 tamb\u00e9 per tot el que implica compartir temps amb el grup. De fet, segons explica, la conviv\u00e8ncia genera vincles forts, per\u00f2 tamb\u00e9 situacions de tensi\u00f3 que, lluny de ser negatives, formen part del proc\u00e9s. \u201cNo nom\u00e9s a l\u2019escenari, als bolos, als sopar, tot suma\u201d, apunta, i amb aix\u00f2, afegix, \u201cel grup funciona com una fam\u00edlia, amb desacords i reconciliacions que reforcen la relaci\u00f3\u201d, postil\u00b7la.
En paral\u00b7lel, Javier Mu\u00f1oz Tronchoni representa una altra manera de vincular-se al teatre, ja que la seua relaci\u00f3 comen\u00e7a des de la inf\u00e0ncia. Des dels sis anys, ha mantingut una continu\u00eftat que no \u00e9s habitual en altres activitats. Encara que va provar diferents opcions, cap li va oferir el mateix nivell d\u2019implicaci\u00f3.
Amb el temps, eixa const\u00e0ncia s\u2019ha tradu\u00eft en una decisi\u00f3 de futur, orientant la seua formaci\u00f3 cap a les arts esc\u00e8niques. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 aporta una mirada cr\u00edtica sobre el context actual. \u201cEls h\u00e0bits han canviat i que el temps lliure \u00e9s cada vegada m\u00e9s limitat, malgrat tot, el comprom\u00eds es mant\u00e9\u201d, afirma.
De fet, assenyala que no sempre \u00e9s f\u00e0cil reunir tot el grup, ja que cada persona t\u00e9 les seues obligacions. Ara b\u00e9, quan aix\u00f2 passa, la sensaci\u00f3 \u00e9s especialment significativa, com si es tractara d\u2019un moment compartit que t\u00e9 un valor afegit. En eixe sentit, el teatre es convertix en un punt de trobada.
Igualment, tamb\u00e9 hi ha espai per a la reflexi\u00f3 sobre les condicions materials. Recorda etapes en qu\u00e8 les instal\u00b7lacions no estaven en el millor estat i com aix\u00f2 podia afectar l\u2019activitat. Per aix\u00f2, valora les millores recents i insistix \u201cen la import\u00e0ncia de cuidar la cultura, no nom\u00e9s des del discurs, sin\u00f3 tamb\u00e9 des dels recursos\u201d, assenyala.
Pel que fa a les veus m\u00e9s joves, aporten una mirada m\u00e9s directa i espont\u00e0nia. Daniel G\u00f3mez, per exemple, explica que la seua relaci\u00f3 amb el teatre ha sigut irregular. En un primer moment, no el va acabar de conv\u00e9ncer, per\u00f2 m\u00e9s tard va decidir tornar-hi. Ara b\u00e9, en tornar, ha descobert una experi\u00e8ncia diferent. D\u2019una banda, \u201che fet noves amistats; d\u2019altra, ha trobat una activitat que em genera benestar\u201d, per acabar sentenciant una frase per reflexionar: \u201ctot i dedicar-hi temps, considere que no el perd, sin\u00f3 que el transforme en experi\u00e8ncies significatives.
En la mateixa l\u00ednia, Valeria Mir representa la continu\u00eftat des de la inf\u00e0ncia. Porta des dels tres anys vinculada al teatre i, per tant, el viu amb naturalitat. Tot i que practica altres activitats, reconeix que els dies d\u2019assaig tenen un valor especial.
Aix\u00ed, el teatre es convertix en un espai on pot concentrar-se, aprendre i gaudir alhora. A m\u00e9s, el fet de compartir-ho amb altres companys refor\u00e7a el sentiment de pertinen\u00e7a. Sense grans definicions, descriu una viv\u00e8ncia completa.
D\u2019altra banda, la dimensi\u00f3 inclusiva del projecte resulta clau per a entendre el seu abast. El grup de diversitat funcional n\u2019\u00e9s una mostra clara. Eloy, amb paraules senzilles, expressa una idea contundent: \u201cel teatre em fa feli\u00e7\u201d. Ens emocionem.
I \u00e9s precisament en eixa senzillesa on es troba la for\u00e7a del missatge. Perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de t\u00e8cniques o metodologies, el que queda \u00e9s la sensaci\u00f3 de benestar i de formar part d\u2019un grup. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el teatre es configura com un espai obert.
L\u2019EMT \u00e9s…
Si es posen en com\u00fa totes les veus, es dibuixa una definici\u00f3 plural. Per a uns, el teatre \u00e9s amistat; per a altres, expressi\u00f3 o aprenentatge. A m\u00e9s, apareixen conceptes com alegria, desconnexi\u00f3 o superaci\u00f3.
Per tant, eixa diversitat esdev\u00e9 una de les seues principals fortaleses. No hi ha una \u00fanica manera de viure el teatre, sin\u00f3 moltes que conviuen i es complementen. Aix\u00f2 permet que el projecte es mantinga actiu i en evoluci\u00f3 constant.
A m\u00e9s, el seu impacte no es limita a l\u2019\u00e0mbit intern. Les activitats i representacions formen part de la vida social del municipi i contribu\u00efxen a crear un p\u00fablic fidel. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el teatre es consolida com un element dinamitzador.
En un context en qu\u00e8 moltes experi\u00e8ncies es viuen de manera individual, el teatre oferix una alternativa basada en la col\u00b7laboraci\u00f3. D\u2019una banda, els assajos fomenten l\u2019escolta; d\u2019altra, l\u2019escenari exigix responsabilitat compartida.
Despr\u00e9s de trenta anys, el projecte continua viu perqu\u00e8 s\u2019alimenta de les persones. Per aix\u00f2, el futur no es presenta com una inc\u00f2gnita, sin\u00f3 com una continuaci\u00f3 natural del present. En definitiva, el que se celebra no \u00e9s nom\u00e9s una traject\u00f2ria, sin\u00f3 una manera d\u2019entendre la cultura. Una manera que, amb el pas del temps, no nom\u00e9s es mant\u00e9, sin\u00f3 que continua creixent.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019Escola Municipal de Teatre de Picassent arriba als trenta anys amb la mirada posada en el present. L\u2019alumnat actual, divers i intergeneracional, mostra que el teatre va molt m\u00e9s enll\u00e0 de la interpretaci\u00f3. Una experi\u00e8ncia compartida i vital Hi ha aniversaris que conviden a mirar arrere i altres que, en canvi, obliguen a observar qu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":289,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=288"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":290,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions\/290"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}