{"id":244,"date":"2026-07-01T10:07:34","date_gmt":"2026-07-01T10:07:34","guid":{"rendered":"https:\/\/linformatiu.es\/?p=244"},"modified":"2026-09-08T10:27:13","modified_gmt":"2026-09-08T10:27:13","slug":"andres-rengel-herrero-27-anys-xef-i-empresari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/linformatiu.es\/?p=244","title":{"rendered":"Andr\u00e9s Rengel Herrero, 27 anys, xef i empresari"},"content":{"rendered":"\n

\u201cVull portar al meu poble una cuina d\u2019autor i de casa\u201d
Despr\u00e9s d\u2019estar amb els millors caps de cuina d\u2019Espanya, ve a la millor terreta del m\u00f3n, el seu poble, Picassent, amb l\u2019atreviment d\u2019un jove i la maduresa d\u2019un cuiner que implanta un local amb segell propi que busca els sabors de sempre i la innovaci\u00f3 constant
La teua carrera com a xef \u00e9s mete\u00f2rica i alhora eres tremendament jove. Com comen\u00e7a tot i d\u2019on et ve la inspiraci\u00f3?<\/strong>
No hi ha un moment concret, per\u00f2 s\u00ed un instant important, un anunci televisiu que va despertar-me el cuquet que tenia amagadet. Recorde que quan vaig dir-ho a casa no acabava d\u2019agradar massa, per\u00f2, precisament la meua fam\u00edlia es pot considerar una font d\u2019inspiraci\u00f3 en la meua carrera com a xef, ja que sempre m\u2019he fixat en ella perqu\u00e8 hem sigut un llegat molt nombr\u00f3s i ens hem reunit entorn d’una taula per compartir moltes coses. He de dir de la meua fam\u00edlia que sempre he rebut el seu suport i en decisions que entenc, ara amb perspectiva, que no s\u00f3n senzilles de digerir. Marxar amb nom\u00e9s 18 anys a Girona o muntar-me un negoci propi amb la meua edat eren atreviments que calia assumir i vaig obtindre el caliu i la proximitat dels meus.
Sorpr\u00e9n que amb edat tan primerenca hages estat amb els millors de la gastronomia nacional. Treball, const\u00e0ncia, sort, una miqueta de tot?<\/strong>
Des que vaig estudiar el grau de Restauraci\u00f3 em va interessar estar amb els millors, aprofundir en el seu ampli espectre d\u2019entendre la cuina, entenc, a m\u00e9s, que repassant la meua traject\u00f2ria la gent valore el meu pas per llocs d\u2019estrelles Michelin com el Celler Can Roca, per\u00f2, he d’admetre que, sense llevar-li gens de m\u00e8rit a este tipus de negocis, personalment he apr\u00e9s molt\u00edssim tamb\u00e9 a sales que he treballat especialitzades en bodes o de carta o La Finca d\u2019Elx, el primer restaurant que vaig entrar amb nom\u00e9s 18 anys, un negoci familiar amb m\u00e9s de quatre d\u00e8cades de traject\u00f2ria, i tot i ser el m\u00e9s jove, em vaig sentir molt estimat i vaig aprendre a cabassades.
La cuina i la pressi\u00f3 als fogons, als premis i la cr\u00edtica adobada amb els reality. On se situa Andr\u00e9s en tot a\u00e7\u00f2?<\/strong>
No ens enganyarem, l\u2019alta cuina \u00e9s dura i exigent, ara b\u00e9, no podem encasellar-nos a tots en el mateix grup per q\u00fcestions de tensi\u00f3 que han passat i encara ocorreran. Una cosa est\u00e0 clara, si vols o aspires a treballar en el millor restaurant del m\u00f3n has de tindre pressi\u00f3, o no en t\u00e9 qui juga al Bar\u00e7a o el Madrid? Al meu cas, i tamb\u00e9 de la resta de companys, la pressi\u00f3 que esment\u00e0vem no \u00e9s tan externa i m\u00e9s b\u00e9 pr\u00f2pia, perqu\u00e8 el sentiment que tenim \u00e9s que no podem decebre a una persona que ha fet una reserva fa onze mesos o ha vingut d\u2019un altre pa\u00eds a assaborir la nostra cuina.<\/p>\n\n\n\n

En un m\u00f3n globalitzat la gastronomia no s\u2019escapa i es perden plats i sabors tradicionals, quina alternativa trobem en la teua cuina?<\/strong>
Sempre he intentat que als meus restaurants ens endinsem en la cuina de casa. Est\u00e0 molt b\u00e9 que la gent, i sobretot la m\u00e9s jove, puga con\u00e9ixer que \u00e9s una gyoza o un pan bao, per\u00f2 no arribem a entendre que no haja tastat un bon guisat de vedella, uns callos o la mateixa coca d\u2019arrop. Veuen eixe menjar com a ex\u00f2tic, quan \u00e9s precisament tot el contrari. Nosaltres pretenem que el personal que vinga a visitar-nos tinga una experi\u00e8ncia de cuina d\u2019autor i de casa, amb aromes i sabors genu\u00efns que ens han acompanyat sempre.<\/p>\n\n\n\n

I ara estem en un punt on ultimes un projecte empresarial al teu poble que, preguntem, es trasllada de Val\u00e8ncia cap a Picassent? Tindr\u00e0 ess\u00e8ncia pr\u00f2pia?<\/strong>
Es tracta de tancar un cercle, el de Val\u00e8ncia, i comen\u00e7ar a construir-hi un altre, a la meua localitat. Si una cosa tenia clara quan vaig estudiar en l\u2019Escola d\u2019Hostaleria era que el meu somni era acabar tenint un restaurant ac\u00ed. S\u00ed que \u00e9s cert que quan vaig decidir-me per obrir un local propi veia a Val\u00e8ncia com un indret m\u00e9s segur perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s negocis semblants al meu i una clientela m\u00e9s acostumada a les nostres propostes, per aix\u00f2, em va donar una miqueta de vertigen apostar per Picassent, per\u00f2 l\u2019enr\u00f2nia la tenia i mai va desapar\u00e8ixer del meu cap la idea, i ara per fi, ha quallat.
Era una de les autoexig\u00e8ncies ad\u00e9s esmentades, la tornada o la irrupci\u00f3 al teu poble?<\/strong>
S\u00ed, sens dubte, crec que el ritme fren\u00e8tic que es duu en el tipus de restaurants on he estat ha canviat a millor, tamb\u00e9 les condicions; amb eixa sinergia positiva i per descomptat amb la fam\u00edlia i amics al costat tot anir\u00e0 millor a escala personal. Quant a l\u2019\u00e0mbit professional, els somnis es complixen en esta ocasi\u00f3: estar al meu poble liderant un restaurant, nostre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cVull portar al meu poble una cuina d\u2019autor i de casa\u201dDespr\u00e9s d\u2019estar amb els millors caps de cuina d\u2019Espanya, ve a la millor terreta del m\u00f3n, el seu poble, Picassent, amb l\u2019atreviment d\u2019un jove i la maduresa d\u2019un cuiner que implanta un local amb segell propi que busca els sabors de sempre i la innovaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":248,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-244","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-a-contracorrent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=244"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":264,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions\/264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/248"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}