Hi ha llocs que no s\u00f3n nom\u00e9s un negoci. \u00c9s un d\u2019eixos espais on el poble s\u2019ha trobat durant m\u00e9s de 80 anys. Ara, una parella jove ha decidit comen\u00e7ar de nou all\u00ed, deixant enrere Sabadell per una vida m\u00e9s pr\u00f2xima, m\u00e9s arrelada i amb una idea clara: fer hostaleria amb identitat, i sobretot, proximitat<\/p>\n\n\n\n
A la pla\u00e7a de l\u2019Ermita, amb eixe aire que tenen els espais que han vist passar generacions, el Kiosc no \u00e9s nom\u00e9s un local. \u00c9s un costum. \u00c9s un \u201con quedem?\u201d. \u00c9s un mat\u00ed de diumenge despr\u00e9s de missa, una cervesa a mitja vesprada, una conversa que s\u2019allarga sense mirar el rellotge. \u00c9s, en definitiva, una part de la vida quotidiana de Picassent.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, cada vegada que canvia de mans, el poble no mira nom\u00e9s una concessi\u00f3 administrativa. Mira qu\u00e8 passar\u00e0 amb un trosset del seu dia a dia. Esta vegada, darrere del relleu hi ha una hist\u00f2ria que no comen\u00e7a ac\u00ed, per\u00f2 que acaba trobant sentit ac\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
El nou gerent, Pau Coma, ve de Sabadell. De deixar un negoci que funcionava i molt, el Papanatas, un projecte que havia crescut a base de treball i d\u2019una idea molt clara: fer les coses b\u00e9 i tractar la gent millor encara. \u201cEm vaig enamorar de ser cambrer\u201d, diu sense embuts.<\/p>\n\n\n\n
Va estudiar Hist\u00f2ria, per\u00f2 la vida el va portar darrere d\u2019una barra. I all\u00ed va descobrir un ofici que no \u00e9s nom\u00e9s servir plats. \u00c9s escoltar, \u00e9s con\u00e9ixer, \u00e9s recordar noms. \u00c9s fer que la gent torne. A Sabadell ho va aconseguir. En una ciutat gran, amb tot el que aix\u00f2 implica, va fer-se un lloc. Fins i tot en un local que no tenia bona fama. A poc a poc, amb el que ell mateix anomena \u201cfaena de formigueta\u201d, va anar canviant la percepci\u00f3. No nom\u00e9s pel menjar \u2014que tamb\u00e9\u2014 sin\u00f3 pel tracte.<\/p>\n\n\n\n
Tornar, innovar. Quedar-se<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 esta hist\u00f2ria no s\u2019explica nom\u00e9s des de Sabadell. S\u2019explica, sobretot, des de Picassent. Perqu\u00e8 Almudena Sanchis, la seua parella, \u00e9s d\u2019ac\u00ed.Com tantes altres persones del poble, se\u2019n va anar per treballar. Per\u00f2 hi ha coses que no es perden mai. \u201cJo mai he perdut el vincle amb el meu poble\u201d, explica. Amb els anys, eixa idea de tornar va comen\u00e7ar a fer-se m\u00e9s present. No com una urg\u00e8ncia, sin\u00f3 com una necessitat tranquil\u00b7la. Tornar per viure d\u2019una altra manera. Tornar per estar m\u00e9s prop. La decisi\u00f3, per\u00f2, no era nom\u00e9s seua. Tamb\u00e9 implicava a Pau. I implicava, sobretot, una xiqueta, Candela, de dos anys i mig. A Sabadell tenien el negoci, la rutina, la vida feta, per\u00f2, a Picassent hi havia fam\u00edlia. Hi havia la possibilitat de criar la filla en un entorn m\u00e9s pr\u00f2xim. De poder baixar al carrer, de poder caminar, de baixar les revolucions i de disfrutar cada passejada. \u201c\u00c9s una millora de qualitat de vida\u201d, resumeix Almudena. Pau ho diu d\u2019una altra manera: \u201cJo em vaig moure per amor\u201d. Amor a la seua parella, a la seua filla i, en certa manera, tamb\u00e9 a una forma de vida que intu\u00efa que ac\u00ed podia trobar.<\/p>\n\n\n\n
El pas, per\u00f2, no era f\u00e0cil. Deixar un negoci que va b\u00e9 no \u00e9s habitual. Per\u00f2 a voltes la vida no va nom\u00e9s de mantindre el que funciona, sin\u00f3 d\u2019atrevir-se a canviar quan encara est\u00e0s a temps.<\/p>\n\n\n\n
El kiosc de les oportunitats<\/p>\n\n\n\n
El primer contacte de Pau amb el Kiosc \u00e9s, com ell mateix diu, visual. \u201c\u00c9s una preciositat\u201d, explica. Per\u00f2 r\u00e0pid ent\u00e9n que hi ha alguna cosa m\u00e9s. Que no \u00e9s nom\u00e9s un espai bonic. Que \u00e9s un lloc amb hist\u00f2ria. I ac\u00ed \u00e9s on entra la part m\u00e9s delicada del projecte: respectar el que ha sigut i, al mateix temps, donar-li una nova vida. \u201cNo es tracta de fer un local nou en un lloc antic. Es tracta de continuar una hist\u00f2ria sense trencar-la\u201d, assenyala.<\/p>\n\n\n\n
Si hi ha una idea que Pau repeteix, \u00e9s la del tracte. En una \u00e8poca en qu\u00e8 molts locals semblen tallats pel mateix patr\u00f3, ell defensa una cosa tan senzilla com complicada: que la gent se senta coneguda. Que entren i els diguen pel seu nom. Que el cambrer s\u00e0piga qu\u00e8 volen. Que hi haja una relaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de client-propietari.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 parla del paper del cambrer. No com alg\u00fa que porta plats, sin\u00f3 com alg\u00fa que gestiona situacions, que ent\u00e9n la gent. \u201cQuan la gent ix, ix per estar b\u00e9, no per a que li compliquen la vida\u201d, resumeix.<\/p>\n\n\n\n
El projecte del Kiosc \u2014o \u201cDesfici\u00f3s\u201d, com es plantegen anomenar-lo\u2014 vol anar per ah\u00ed. No nom\u00e9s en el que es veja, sin\u00f3 en el que no es veu. Una oferta pensada per a diferents moments del dia. Des de l\u2019esmorzar, tan nostre, fins al tardeo, passant per la vesprada tranquil\u00b7la o la nit m\u00e9s animada. Un espai obert a totes les persones.<\/p>\n\n\n\n
I el nom no \u00e9s casual. Desfici\u00f3s parla d\u2019inquietud, de ganes de fer coses, de no quedar-se quiet. I d\u2019alguna manera defineix el moment vital de la parella.<\/p>\n\n\n\n
Arriben amb experi\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 amb ganes d\u2019aprendre. Pau ho reconeix: no coneix encara a fons el producte valenci\u00e0. Per\u00f2 aix\u00f2, lluny de ser un problema, \u00e9s una oportunitat.
Descobrir, provar, adaptar. Tot, al Kiosc. A casa nostra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha llocs que no s\u00f3n nom\u00e9s un negoci. \u00c9s un d\u2019eixos espais on el poble s\u2019ha trobat durant m\u00e9s de 80 anys. Ara, una parella jove ha decidit comen\u00e7ar de nou all\u00ed, deixant enrere Sabadell per una vida m\u00e9s pr\u00f2xima, m\u00e9s arrelada i amb una idea clara: fer hostaleria amb identitat, i sobretot, proximitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":236,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-234","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=234"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":237,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/234\/revisions\/237"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}