Quatre veus de Picassent \u2014entre la mem\u00f2ria, la poesia, l\u2019escena i la tradici\u00f3\u2014 dibuixen un mapa literari divers que situa el municipi en un moment especialment viu per a les lletres. Nom\u00e9s s\u00f3n quatre exemples d\u2019un relat col\u00b7lectiu que consolida el poble com a territori de creaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha moments en qu\u00e8 la literatura deixa de ser una abstracci\u00f3 i adquirix una forma concreta, recognoscible, quasi dom\u00e8stica. No arriba de lluny ni es constru\u00efx a partir de grans noms, sin\u00f3 que apareix amb accents propis, amb hist\u00f2ries que tenen carrer, cognoms i una mem\u00f2ria compartida. Picassent viu un d\u2019eixos instants en qu\u00e8 la creaci\u00f3 no es presenta com una excepci\u00f3, sin\u00f3 com una prolongaci\u00f3 natural de la vida.
En el marc d\u2019uns dies especialment propicis per al llibre \u2014m\u00e9s com a context que com a protagonista\u2014 el municipi posa de manifest una realitat que va m\u00e9s enll\u00e0 de la programaci\u00f3 cultural: l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un teixit d\u2019autors i autores que, des de perspectives ben diferents, compartixen una mateixa pulsi\u00f3 narrativa. No escriuen per oportunitat, sin\u00f3 per necessitat.
En este mapa literari conviuen la mirada emocional i hist\u00f2rica d\u2019Ana Villanueva, la poesia pedag\u00f2gica de Voro Machancoses, la traject\u00f2ria consolidada del dramaturg Paco Romeu i la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria popular que impulsa Eloina Hern\u00e1ndez. Quatre itineraris diferents que, tanmateix, convergixen en una mateixa idea: escriure \u00e9s una manera de fixar all\u00f2 que, sin\u00f3, es perdria.<\/p>\n\n\n\n
Ana Villanueva: escriure per donar forma a la mem\u00f2ria<\/strong> Voro Machancoses: educar des de la poesia<\/strong> Eloina Hern\u00e1ndez: preservar el que ens identifica<\/strong> Quatre veus de Picassent \u2014entre la mem\u00f2ria, la poesia, l\u2019escena i la tradici\u00f3\u2014 dibuixen un mapa literari divers que situa el municipi en un moment especialment viu per a les lletres. Nom\u00e9s s\u00f3n quatre exemples d\u2019un relat col\u00b7lectiu que consolida el poble com a territori de creaci\u00f3. Hi ha moments en qu\u00e8 la literatura deixa […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":230,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[10,14],"tags":[],"class_list":["post-229","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-educacio","category-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/229","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=229"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/229\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":231,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/229\/revisions\/231"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
En el cas d\u2019Ana Villanueva, la literatura no apareix com una vocaci\u00f3 sobtada, sin\u00f3 com una pres\u00e8ncia constant que, durant molt de temps, va romandre en un segon pla. La seua traject\u00f2ria professional en l\u2019\u00e0mbit de la psicologia estava plenament consolidada, per\u00f2 l\u2019escriptura, que l\u2019acompanyava des de la infantesa, continuava latent.
Tal com ella mateix reconeix, mai no s\u2019havia plantejat publicar perqu\u00e8 percebia el m\u00f3n editorial com un espai ali\u00e9: \u201cem semblava que era cosa d\u2019una elit\u201d. Esta idea, per\u00f2, es va anar diluint a mesura que les circumst\u00e0ncies vitals la van portar a replantejar prioritats.
El punt d\u2019inflexi\u00f3 arrib\u00e0 en 2022, quan decidix deixar la seua feina per dedicar m\u00e9s temps a la fam\u00edlia. \u00c9s en este nou escenari quan l\u2019escriptura troba un espai real i es transforma en projecte. El que, fins aleshores, havia sigut una pr\u00e0ctica \u00edntima passa a adquirir una dimensi\u00f3 p\u00fablica.
La seua primera novel\u00b7la, \u201cNo estaba escrito\u201d, s\u2019inscriu dins de la narrativa hist\u00f2rica, per\u00f2 el seu nucli \u00e9s essencialment emocional. M\u00e9s que reconstruir un per\u00edode \u2014la guerra i la postguerra espanyola\u2014, el llibre s\u2019endinsa en la viv\u00e8ncia d\u2019una fam\u00edlia humil travessada per estos esdeveniments.
Segons explica, moltes persones hi troben ressons de la seua pr\u00f2pia hist\u00f2ria familiar: \u201cla gent es veu reflectida, veu els seus iaios o els seus pares\u201d. Esta identificaci\u00f3 convertix la lectura en una experi\u00e8ncia compartida, en un exercici de reconeixement.<\/p>\n\n\n\n
El treball de Voro Machancoses sorgix d\u2019un espai molt concret: l\u2019aula. Mestre de professi\u00f3, la seua mirada liter\u00e0ria partix de l\u2019observaci\u00f3 directa d\u2019una realitat que sovint passa desapercebuda: la conviv\u00e8ncia natural entre xiquets i xiquetes de proced\u00e8ncies diverses.
El seu nou poemari, \u201cMamad\u00fa\u201d, naix d\u2019esta experi\u00e8ncia i es planteja com una invitaci\u00f3 a repensar la conviv\u00e8ncia. Tal com ell mateix explica, els seus versos s\u00f3n \u201cuna crida a la conviv\u00e8ncia en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s boig\u201d, una afirmaci\u00f3 que sintetitza la voluntat d\u2019un llibre que aposta per valorar all\u00f2 que ens unix.
Machancoses combina recursos propis de la poesia infantil \u2014ritme, joc, musicalitat\u2014 amb una reflexi\u00f3 de fons que interpel\u00b7la tamb\u00e9 el lector adult. Esta doble lectura permet que el text funcione en diferents nivells i que la seua proposta arribe a un p\u00fablic ampli.
El seu llibre anterior, \u201cD\u2019all\u00e0 cap ac\u00ed, al zim-zam del balanc\u00ed\u201d, ja havia estat reconegut amb el Premi al Poemari Infantil dels Jocs Florals Vila de Nules, i consolidava una l\u00ednia creativa que continua ara amb \u201cMamad\u00fa\u201d, on la mirada pedag\u00f2gica i la sensibilitat social van de la m\u00e0.
Paco Romeu: la paraula que necessita l\u2019escena<\/strong>
En el cas de Paco Romeu, la literatura es despla\u00e7a cap al territori del teatre, on el text no es concep com un producte tancat, sin\u00f3 com una part d\u2019un proc\u00e9s que nom\u00e9s es completa quan arriba a l\u2019escenari.
Amb una traject\u00f2ria consolidada, ha estat reconegut amb premis de refer\u00e8ncia com el Premio Tirso de Molina per \u201cVocabulario\u201d (2012) o el Premio SGAE de teatre infantil per \u201cAstrolabio\u201d (2018), aix\u00ed com amb altres guardons destacats dins del panorama teatral.
Tot i aix\u00f2, la seua manera d\u2019entendre el teatre continua sent essencialment pr\u00e0ctica. Considera que el text pot tindre una doble vida \u2014com a llibre o com a representaci\u00f3\u2014, per\u00f2 \u00e9s en esta segona on troba el seu sentit complet.
La seua relaci\u00f3 amb la lectura es va iniciar en un context d\u2019escassetat, amb pocs llibres a casa, per\u00f2 amb una lectura intensa dels que hi havia. Aquella experi\u00e8ncia va marcar la seua manera d\u2019entendre la literatura com una pr\u00e0ctica exigent.
Des d\u2019esta perspectiva, analitza amb lucidesa el moment actual i advertix d\u2019una realitat clara: existix una bretxa entre qui llig habitualment i qui s\u2019ha desvinculat completament dels llibres. Al mateix temps, reivindica el paper dels editors, als quals considera figures imprescindibles dins d\u2019un sector ple de dificultats.<\/p>\n\n\n\n
El treball d\u2019Elo Hern\u00e1ndez aporta una dimensi\u00f3 essencial: la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria popular. Juntament amb H\u00e8ctor Tronchoni, ja fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades va contribuir a revitalitzar la tradici\u00f3 dels malnoms amb el \u201cI tu de qui eres?\u201d, una pr\u00e0ctica d\u2019anomenar-nos que forma part del patrimoni immaterial valenci\u00e0.
La seua vinculaci\u00f3 amb la tem\u00e0tica local respon tamb\u00e9 a una experi\u00e8ncia vital arrelada al poble, en una educaci\u00f3 basada en la proximitat i en els valors de la vida comunit\u00e0ria. Esta doble dimensi\u00f3 refor\u00e7a el sentit d\u2019un projecte que mira cap al passat per entendre millor el present.
Obres com els seus treballs sobre la Torre d\u2019Espioca, El Vell i la Vella o el Cant de la Carxofa s\u00f3n exemples d\u2019una manera d\u2019investigar i divulgar que combina rigor i accessibilitat. La seua producci\u00f3 l\u2019ha convertida en una refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica en l\u2019\u00e0mbit local i comarcal.
Segons defensa, \u201c\u00e9s fonamental continuar impulsant iniciatives que mantinguen viva esta mem\u00f2ria, des de publicacions fins a activitats educatives, amb l\u2019objectiu de fer-la accessible a les noves generacions\u201d.
Una literatura que naix de la vida
El conjunt d\u2019estes veus permet entendre la literatura com una extensi\u00f3 de la vida, com una manera de donar forma a l\u2019experi\u00e8ncia i de compartir-la. M\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies, totes elles partixen d\u2019all\u00f2 pr\u00f2xim: relatar veus, hist\u00f2ries i viv\u00e8ncies.
En este context, la literatura es mant\u00e9 com una eina essencial per a comprendre el passat, interpretar el present i preservar all\u00f2 que ens definix. Picassent, des d\u2019esta mirada, no nom\u00e9s escriu: es conta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"