Una icona de la ramaderia repassa una vida marcada pels bous, l\u2019estima pel seu poble i la lluita di\u00e0ria contra l\u2019esclerosi m\u00faltiple, una malaltia que li ha canviat el dest\u00ed per\u00f2 no les ganes de continuar endavant.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Quan mires arrere, qu\u00e8 \u00e9s el primer que et ve al cap?<\/strong> S\u00ed, i aix\u00f2 no m\u2019ho lleva ning\u00fa. Vaig aconseguir un corral de vaques del qual estava molt orgull\u00f3s. Durant uns anys, all\u00e0 on an\u00e0vem, sab\u00edem que pod\u00edem competir amb els millors. Jo eixia de casa pensant que podia guanyar. Despr\u00e9s, unes vegades guanyaves i unes altres no, per\u00f2 la il\u00b7lusi\u00f3 era sempre eixa. Hi ha algun record que encara et perdure per sempre?<\/strong> Malgrat tot, continues eixint i parlant amb la gent.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Una icona de la ramaderia repassa una vida marcada pels bous, l\u2019estima pel seu poble i la lluita di\u00e0ria contra l\u2019esclerosi m\u00faltiple, una malaltia que li ha canviat el dest\u00ed per\u00f2 no les ganes de continuar endavant. Quan mires arrere, qu\u00e8 \u00e9s el primer que et ve al cap?Em ve una vida molt feli\u00e7, molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":195,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-193","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-a-contracorrent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/193","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=193"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/193\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":261,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/193\/revisions\/261"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Em ve una vida molt feli\u00e7, molt plena, al costat de mon pare, de mon tio i dels animals. Des dels catorze anys jo he viscut lligat als bous. No era nom\u00e9s un treball: era la meua manera d\u2019al\u00e7ar-me cada mat\u00ed, de relacionar-me amb la gent i d\u2019entendre qui era jo.
Per aix\u00f2, quan en 2020 em diagnosticaren esclerosi m\u00faltiple, no em canviaren nom\u00e9s la salut; em canviaren la vida sencera. Vaig haver de vendre la ramaderia quan m\u00e9s ganes tenia de disfrutar-la, i aix\u00f2, encara hui, em fa molt de mal.
Com \u00e9s el teu dia a dia ara?<\/strong>
Hi ha dies molt tristos. Perqu\u00e8 el cap se\u2019n va cont\u00ednuament a tot el que feia abans: als corrals, als concursos, als viatges, a la gent, als animals. I ara moltes vegades \u00e9s del llit a esmorzar, d\u2019esmorzar al llit o a la bicicleta, i massa hores dins de casa.
Per\u00f2 tamb\u00e9 intente no deixar-me caure. Quan puc, isc al carrer, parle amb la gent, vaig a la drogueria, pare a esmorzar o faig una volta pel poble. Si em quede tancat, m\u2019enfonse i necessite veure vida, necessite sentir que encara forme part del poble.
Picassent continua sent molt important per a tu.<\/strong>
Molt\u00edssim. Jo sempre he dit que soc de Picassent amb molt d\u2019orgull. Potser hi haur\u00e0 poca gent que estime este poble com jo l\u2019estime. L\u2019he dut per bandera all\u00e0 on he anat, tamb\u00e9 quan an\u00e0vem fora amb els bous.
Quan la gent em para pel carrer, em saluda o em diu qualsevol cosa bonica, aix\u00f2 em dona vida. En la meua situaci\u00f3, que alg\u00fa et mire amb estima i no nom\u00e9s amb ll\u00e0stima \u00e9s molt important. Jo estime molt la gent del meu poble, i crec que tamb\u00e9 he rebut molt d\u2019eixe afecte.
Professionalment vas viure moments molt grans.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
El que passa \u00e9s que quan estava en el moment de disfrutar de veritat tot all\u00f2, em va tocar vendre el ramat. I aix\u00f2 costa molt d\u2019assumir. No \u00e9s nom\u00e9s vendre animals; \u00e9s vendre una part de la teua vida, dels teus plans i de tot el que havies imaginat per al futur.<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed. Un concurs a la Vall d\u2019Uix\u00f3, l\u2019any 2010. Nosaltres an\u00e0vem \u00faltims abans de traure l\u2019\u00faltima vaca. Vaig decidir canviar-la per una altra i aquella vaca va fer una actuaci\u00f3 espectacular, crec que el nom vos sonar\u00e0 a tots: Alegria. Quan acab\u00e0, tota la pla\u00e7a, unes cinc mil persones, es va posar dreta a aplaudir. Nom\u00e9s de recordar-ho, se\u2019m posa la pell de gallina. Aquell dia vaig sentir que tot l\u2019esfor\u00e7, totes les hores i tots els sacrificis havien valgut la pena.
Ton pare apareix sempre en el teu relat.<\/strong>
Perqu\u00e8 mon pare m\u2019ho va ensenyar tot. O quasi tot, perqu\u00e8 segur que encara li quedaven moltes coses per ensenyar-me. Amb els anys m\u2019he adonat que moltes coses que ell em deia despr\u00e9s m\u2019han anat passant. I moltes vegades, davant d\u2019un problema, pense: \u201cQu\u00e8 faria mon pare en esta situaci\u00f3?\u201d. Ell era un home avan\u00e7at al seu temps. Va innovar, va obrir camins i va fer cr\u00e9ixer una manera d\u2019entendre els bous. Per\u00f2, sobretot, em va deixar una forma de ser. Jo ara porte la cadena que portava ell. La tenia guardada i vaig pensar: per qu\u00e8 ha d\u2019estar en una caixa? Ara la duc jo, perqu\u00e8 \u00e9s una manera de tindre\u2019l prop.
Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et pesa en este moment?<\/strong>
Em pesa sentir que soc una c\u00e0rrega per a casa. Aix\u00f2 \u00e9s molt dur de dir, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed com ho sent moltes vegades. La meua dona treballa, cuida dels xiquets, est\u00e0 pendent de la nostra filla i tamb\u00e9 de mi. I jo pense que, si a\u00e7\u00f2 continua aix\u00ed, la primera que pot caure \u00e9s ella.
Qu\u00e8 necessites realment?<\/strong>
No demane luxes. Necessite coses b\u00e0siques per a viure amb un poc de dignitat: adaptar el pis, una cadira adequada, una grua de transfer\u00e8ncia, una cadira per a poder dutxar-me, ajuda per al dia a dia. Coses que per a molta gent passen desapercebudes, per\u00f2 que per a mi s\u00f3n imprescindibles.
El problema \u00e9s que vas a demanar ajuda i moltes vegades no trobes soluci\u00f3. Les ajudes no arriben o s\u00f3n insuficients. Una cadira pot costar quinze o setze mil euros i l\u2019ajuda p\u00fablica no cobreix ni de bon tros el que necessites. I aleshores et preguntes: si no pots pagar-ho, qu\u00e8 fas?<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed, perqu\u00e8 aix\u00f2 em mant\u00e9 viu. A mi m\u2019agrada relacionar-me, saludar, escoltar i que em conten coses. La gent de Picassent m\u2019ha donat molt d\u2019afecte. Abans alguns em miraven amb ll\u00e0stima, per\u00f2 ara em tracten amb naturalitat, em diuen que estic guapo, que faig bona cara, i aix\u00f2, encara que semble poca cosa, ajuda molt. Quan isc al carrer sent que encara soc Jos\u00e9 Vicente Machancoses, no nom\u00e9s una persona malalta. I aix\u00f2 \u00e9s molt important.
Qu\u00e8 creus que pensen quan recorden la teua figura?<\/strong>
Com una persona que ha estimat molt el seu poble, la seua fam\u00edlia i els seus animals. Com alg\u00fa que ha treballat molt, que ha intentat fer les coses b\u00e9 i que ha portat Picassent sempre per davant. Els bous han sigut la meua vida, per\u00f2 tamb\u00e9 ho ha sigut la gent. I si alguna cosa em queda clara \u00e9s que, malgrat tot el que m\u2019ha passat, puc mirar arrere amb orgull. Amb dolor, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 amb molt d\u2019orgull.<\/p>\n\n\n\nMachancoses, cognom marcat de Picassent
Forma part de la mem\u00f2ria taurina de Picassent, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019una manera molt concreta d\u2019estar al poble: saludar, conversar, fer carrer i dur l\u2019orgull de pertinen\u00e7a all\u00e0 on calga. Fill d\u2019una fam\u00edlia profundament vinculada al m\u00f3n dels bous, va aprendre l\u2019ofici mirant, escoltant i vivint al costat de son pare. D\u2019ell conserva ensenyances, records i, fins i tot, una cadena que ara porta com una manera \u00edntima de mantindre\u2019l present.
La seua vida, marcada ara per l\u2019esclerosi m\u00faltiple, \u00e9s tamb\u00e9 una reivindicaci\u00f3 de la dignitat quotidiana: poder eixir, poder dutxar-se, poder moure\u2019s, poder descansar sense sentir-se una c\u00e0rrega. Necessitats senzilles que, per a ell, s\u00f3n hui grans batalles.
Per damunt de tot, Jos\u00e9 Vicente continua parlant de Picassent amb orgull, tamb\u00e9 amb una cr\u00edtica sana quan cal. I potser ah\u00ed est\u00e0 la seua for\u00e7a: sentir que, encara que la vida li haja canviat el cam\u00ed, el poble continua sent casa.<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"