\u00abCal revisar-nos perqu\u00e8 el feminisme torne a connectar amb la gent\u00bb
Despr\u00e9s de 23 anys treballant dins del sistema penitenciari, ha apr\u00e9s que no hi ha receptes simples ni per a la reinserci\u00f3 ni per a la igualtat. Neta de Vicentica la Socarr\u00e0, del carrer de la S\u00e9quia, treballadora social, llicenciada en Dret i doctoranda en programes interdisciplinaris de g\u00e8nere, defensa un feminisme combatiu i en plural. Infatigable, no renuncia mai a lluitar pels valors en qu\u00e8 creu i els reivindica amb fermesa.<\/p>\n\n\n\n
Quin paper juga Picassent en la persona i la professional que eres ara per ara?<\/strong> Com passes del Dret al Treball Social i a eixa mirada tan centrada en les persones?<\/strong> Qu\u00e8 suposa entrar per primera vegada en una pres\u00f3 com la de Picassent?<\/strong> Amb quin perfil de persones treballes actualment al Centre Penitenciari Castell\u00f3 II i quines dificultats et trobes en el dia a dia?<\/strong> Quan comences a parlar de feminisme com una eina de treball i no nom\u00e9s com una ideologia?<\/strong> Per quin moment creus que passa el feminisme actualment?<\/strong> Qu\u00e8 representen per a tu els reconeixements rebuts en els \u00faltims anys?<\/strong> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abCal revisar-nos perqu\u00e8 el feminisme torne a connectar amb la gent\u00bbDespr\u00e9s de 23 anys treballant dins del sistema penitenciari, ha apr\u00e9s que no hi ha receptes simples ni per a la reinserci\u00f3 ni per a la igualtat. Neta de Vicentica la Socarr\u00e0, del carrer de la S\u00e9quia, treballadora social, llicenciada en Dret i doctoranda en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":179,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-177","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-a-contracorrent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/177","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=177"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":260,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/177\/revisions\/260"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=177"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=177"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
R. Picassent \u00e9s el punt de partida de moltes coses. Vaig viure al poble fins als 32 anys i \u00e9s ac\u00ed on es constru\u00efx una manera d\u2019estar al m\u00f3n: l\u2019escola p\u00fablica, el patinatge art\u00edstic com a esport, el teixit associatiu amb l\u2019Associaci\u00f3 Crist\u00f2for Aguado, la cultura, el festival Inquiet, les relacions quotidianes\u2026 \u00c9s un poble amb identitat i amb vida pr\u00f2pia, i aix\u00f2 et dona eines per a entendre la import\u00e0ncia de la comunitat. Encara hui, quan torne, retrobe eixa sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a en les coses m\u00e9s senzilles: el mercat, el paisatge del terme, les tradicions, un bon putxero.<\/p>\n\n\n\n
R. El Dret va ser una elecci\u00f3 pr\u00e0ctica, pensant que podia tindre un treball estable, per\u00f2 prompte em vaig adonar que el que realment m\u2019interessava era entendre per qu\u00e8 les persones arriben a determinades situacions. Els drets humans, la migraci\u00f3, la pobresa, l\u2019exclusi\u00f3\u2026 tot aix\u00f2 m\u2019interpel\u00b7lava molt m\u00e9s que la norma en abstracte. El Treball Social penitenciari em va permetre unir el coneixement jur\u00eddic amb la intervenci\u00f3 directa, amb l\u2019acompanyament. No es tracta nom\u00e9s del que diu la llei, sin\u00f3 de veure si la realitat permet exercir eixos drets.<\/p>\n\n\n\n
R. Quan li vaig dir a ma mare que existia la possibilitat d\u2019entrar a fer pr\u00e0ctiques en una pres\u00f3, em va dir que ni m\u2019ho pensara. Com sempre, les mares solen donar bons consells. Va suposar, sens dubte, un xoc. La pres\u00f3 impressiona, sobretot quan el primer contacte \u00e9s en un hospital penitenciari. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un espai que et trenca molts prejudicis. Dins veus clarament com es concentren desigualtats que venen de fora: pobresa, manca d\u2019oportunitats, traject\u00f2ries vitals molt trencades. En definitiva, la pres\u00f3 no pot ser l\u2019\u00fanica resposta i que, sense recursos externs de suport, la reinserci\u00f3 \u00e9s molt dif\u00edcil.<\/p>\n\n\n\n
R. Actualment treballe principalment amb persones amb malaltia mental greu, moltes d\u2019elles amb patologia dual; tamb\u00e9 amb persones joves i amb condemnats per delictes violents, en programes espec\u00edfics d\u2019intervenci\u00f3 i de reinserci\u00f3 laboral propis de la Secretaria General d\u2019Institucions Penitenci\u00e0ries. El gran problema no \u00e9s nom\u00e9s la complexitat dels perfils, sin\u00f3 la manca de coordinaci\u00f3 entre administracions. Nosaltres depenem del Ministeri de l\u2019Interior, per\u00f2 molts recursos clau \u2014salut mental, serveis socials, recursos habitacionals\u2014 s\u00f3n compet\u00e8ncia de la Generalitat Valenciana. Perqu\u00e8 vos feu una idea, treballem amb persones amb problemes molt greus de salut mental i no tenim cap psiquiatre assignat al centre. A m\u00e9s, haur\u00edem de ser tretze treballadores socials al departament i actualment en som nom\u00e9s cinc.<\/p>\n\n\n\n
R. El punt d\u2019inflexi\u00f3 va ser escoltar Marcela Lagarde quan estudiava a la universitat. Aquella xarrada em va fer entendre que moltes de les desigualtats que vivim les dones no s\u00f3n anecd\u00f2tiques, sin\u00f3 estructurals. Per a mi, la perspectiva de g\u00e8nere ho impregna tot, tamb\u00e9, per descomptat, la meua vessant professional. A la pres\u00f3 aix\u00f2 \u00e9s molt evident: les dones s\u00f3n minoria, nom\u00e9s representen el 7 % de la poblaci\u00f3 penitenci\u00e0ria, i per tant les estructures estan pensades per a homes i les oportunitats no s\u00f3n iguals.<\/p>\n\n\n\n
R. El feminisme no pot quedar-se imm\u00f2bil. Hem de continuar, aix\u00f2 \u00e9s indiscutible, per\u00f2 tamb\u00e9 revisar-nos: preguntar-nos per qu\u00e8 no arribem a la gent jove, per qu\u00e8 alguns homes joves perceben el feminisme com un atac. \u00c9s evident que el missatge de l\u2019extrema dreta est\u00e0 present i est\u00e0 guanyant for\u00e7a, i pense que \u00e9s un moment de replantejament. El feminisme ha de tornar a explicar-se, a escoltar i a connectar amb la realitat social actual. Si no es revisa, corre el risc de perdre capacitat transformadora.<\/p>\n\n\n\n
R. La Medalla de Bronze al M\u00e8rit Penitenciari i el premi a Dona Destacada del Sector P\u00fablic s\u00f3n importants perqu\u00e8 visibilitzen el Treball Social, una disciplina sovint considerada menor dins de l\u2019administraci\u00f3 penitenci\u00e0ria. Som un col\u00b7lectiu eminentment femen\u00ed i patim una discriminaci\u00f3 estructural. No parlem d\u2019un sostre de vidre, parlem d\u2019un sostre de formig\u00f3, mai millor dit pel lloc on treballem. No podem accedir a c\u00e0rrecs directius ni fer carrera professional. Estos reconeixements m\u2019han servit tamb\u00e9 per a reivindicar que la igualtat s\u2019ha d\u2019aplicar, especialment, dins de les institucions p\u00fabliques, aix\u00ed com la necessitat d\u2019una perspectiva de g\u00e8nere i de referents femenins al sector p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n
Des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, la vida de Sandra transcorre a Morella, per\u00f2 el fil amb Picassent no s\u2019ha trencat. Ella mateixa ho diu: compartixen llengua, patrona, territori i una manera d\u2019entendre la comunitat. Potser per aix\u00f2 la seua mirada \u00e9s tan clara: perqu\u00e8 sap que revisar-se no \u00e9s renunciar, sin\u00f3 mantindre viu el comprom\u00eds amb la terra, amb les persones i amb la necessitat constant de transformar la realitat.<\/pre>\n\n\n\n