{"id":174,"date":"2026-06-04T14:23:54","date_gmt":"2026-06-04T14:23:54","guid":{"rendered":"https:\/\/linformatiu.es\/?p=174"},"modified":"2026-09-08T10:25:40","modified_gmt":"2026-09-08T10:25:40","slug":"david-gerico-sobrevela-magistrat-de-la-seccio-civil-del-tribunal-dinstancia-de-valencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/linformatiu.es\/?p=174","title":{"rendered":"David Geric\u00f3 Sobrevela, magistrat de la secci\u00f3 civil del Tribunal d\u2019Inst\u00e0ncia de Val\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n

El magistrat reflexiona sobre la separaci\u00f3 de poders, la vocaci\u00f3 judicial, la lentitud de la just\u00edcia, la pressi\u00f3 dels casos medi\u00e0tics i les contradiccions d\u2019un sistema que, malgrat tot, continua exigint rigor, mesura i serenitat. El nostre ve\u00ed defensa que un jutge no est\u00e0 per a aplicar la seua ideologia, sin\u00f3 la llei, i admet que moltes de les grans fractures socials acaben entrant cada dia per la porta dels jutjats.

Quins records et venen d\u2019aquell Picassent de la teua infantesa i joventut?<\/strong>
Vaig n\u00e0ixer l\u2019any 1968, de manera que la infantesa la vaig viure sobretot als anys setanta i la joventut, als huitanta i noranta. Evidentment, el poble ha canviat molt. Jo, de vegades, els dic als meus fills que aquella vida tenia coses millors per a la gent jove que les que tenen ara. Nosaltres viv\u00edem molt al carrer, sense pantalles, sense noves tecnologies, amb la bicicleta, el futbol, els amics, el terme, els ciclomotors\u2026 Hi havia una relaci\u00f3 molt directa amb l\u2019espai, amb el poble i amb el camp. Els records, sincerament, s\u00f3n molt bons.
Tenies algun antecedent familiar que et portara cap al dret o cap a la judicatura?<\/strong>
No, cap. Vinc d\u2019una fam\u00edlia de llauradors. Mon pare era llaurador, els meus iaios tamb\u00e9, i no tinc not\u00edcia de cap familiar ni avantpassat relacionat ni amb el dret ni amb la just\u00edcia, vaig ser el primer. Despr\u00e9s la meua germana, que \u00e9s tretze anys m\u00e9s jove, tamb\u00e9 va estudiar Dret, per\u00f2 abans no n\u2019hi havia cap precedent.
I com s\u2019encaixava a casa que un fill de fam\u00edlia llauradora volguera estudiar i acabar sent jutge?<\/strong>
Crec que els nostres pares, especialment els d\u2019aquella generaci\u00f3 que havia viscut la postguerra i moltes limitacions, tenien molt clar que els fills havien d\u2019estudiar. En aquell moment, potser m\u00e9s que ara, l\u2019estudi era una oportunitat de millora social molt evident.
Quan un entra en la carrera amb il\u00b7lusi\u00f3, els anys tamb\u00e9 porten decepcions?<\/strong>
S\u00ed, clar. Quan comences, tens una idea molt intensa del que vols fer i de com hauria de funcionar tot, i despr\u00e9s et trobes obstacles que de vegades et desanimen. No diria que m\u2019hagen fet perdre la il\u00b7lusi\u00f3, perqu\u00e8 si la perds del tot est\u00e0s perdut, sobretot en una professi\u00f3 de servei p\u00fablic, per\u00f2 s\u00ed que hi ha problemes estructurals que porten anys i anys i que, en alguns casos, continuen pr\u00e0cticament intactes.
Parlaves abans de la independ\u00e8ncia del jutge. Com s\u2019a\u00eflla un jutge de la pressi\u00f3 exterior, sobretot en temps de m\u00e0xima exposici\u00f3 p\u00fablica?<\/strong>
El jutge ha de tindre molt clar que ha d\u2019aplicar la llei. El problema \u00e9s que la llei no resol, tota sola, cada assumpte particular. La llei \u00e9s una previsi\u00f3 abstracta i despr\u00e9s tu has d\u2019encaixar el cas concret dins d\u2019eixa previsi\u00f3. I aix\u00f2 s\u2019ha de fer tenint en compte els principis constitucionals, la doctrina del Tribunal Constitucional, la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Europeu de Drets Humans o del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea, quan correspon. El que no pots fer \u00e9s aplicar la teua ideologia o la teua idea personal de just\u00edcia material. La pressi\u00f3 existix, clar que existix, sobretot en assumptes molt medi\u00e0tics, per\u00f2 has d\u2019intentar a\u00efllar-te\u2019n i resoldre conforme a les normes i als criteris jur\u00eddics.
En trenta anys has tingut pressions directes?<\/strong>
Pol\u00edtiques, no. S\u00ed que hi ha, de vegades, una pressi\u00f3 ambiental, social o medi\u00e0tica en assumptes especialment sensibles. Per exemple, en mat\u00e8ria de desnonaments, on hi ha interessos leg\u00edtims en conflicte i saps que qualsevol decisi\u00f3 colpeja. Per\u00f2 una cosa \u00e9s la pressi\u00f3 de l\u2019entorn i una altra, una inger\u00e8ncia directa. Directament, no l\u2019he tinguda.
La jutgessa instructora de Catarroja s\u2019ha convertit en una figura molt valorada arran de la Dana. Quina lectura en fas?<\/strong>
\u00c9s un cas d\u2019una transcend\u00e8ncia enorme, que ha afectat molt\u00edssima gent, i \u00e9s evident que est\u00e0 dedicant molts esfor\u00e7os a dur la causa endavant. Ara b\u00e9, no tinc elements de judici per a valorar si la instrucci\u00f3 est\u00e0 millor feta o pitjor. El que s\u00ed que em sorpr\u00e9n \u00e9s la facilitat amb qu\u00e8, en casos tan complexos, molta gent opina sense coneixements jur\u00eddics i sense con\u00e9ixer el contingut real de les actuacions. Fins i tot per a qui porta hores i hores damunt d\u2019un expedient, a voltes \u00e9s molt dif\u00edcil trobar la soluci\u00f3 correcta.
Has citat els desnonaments, una de les grans ferides socials dels \u00faltims anys. Quin marge real t\u00e9 la just\u00edcia davant d\u2019un problema aix\u00ed?<\/strong>
La q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019habitatge \u00e9s molt delicada perqu\u00e8 hi ha interessos en conflicte. La Constituci\u00f3 reconeix el dret a un habitatge digne, per\u00f2 no com un dret fonamental exigible directament davant els tribunals, sin\u00f3 com un principi rector de la pol\u00edtica social i econ\u00f2mica. Aix\u00f2 no significa que no s\u2019haja de tindre en compte; al contrari, s\u2019ha de considerar a l\u2019hora d\u2019interpretar les normes, juntament amb la normativa internacional i la jurisprud\u00e8ncia constitucional. El problema \u00e9s que moltes voltes la resposta legal ha sigut temporal, fragment\u00e0ria i insuficient.
A qu\u00e8 et referixes exactament?<\/strong>
A partir de 2020, en el context de la pand\u00e8mia, es van aprovar normes excepcionals que suspenien llan\u00e7aments en determinats sup\u00f2sits de vulnerabilitat. Eixa normativa, que havia de ser extraordin\u00e0ria i temporal, s\u2019ha anat prorrogant fins fa molt poc. El que pretenia era mantindre la persona dins de la vivenda fins que l\u2019administraci\u00f3 li oferira una alternativa residencial. El problema \u00e9s que, en la pr\u00e0ctica, eixes solucions han sigut extraordin\u00e0riament escasses. En el jutjat on estic, no conec ni un cas en qu\u00e8 m\u2019hagen dit: alce la suspensi\u00f3 perqu\u00e8 ja li hem donat una soluci\u00f3 residencial a esta persona. Ni un.
Aix\u00f2 convertix la llei en paper mullat?<\/strong>
En bona part, s\u00ed. La previsi\u00f3 legal estava, per\u00f2 si despr\u00e9s l\u2019administraci\u00f3 no t\u00e9 parc p\u00fablic suficient ni recursos reals per a donar eixa eixida, al final el que fas \u00e9s allargar una situaci\u00f3 insostenible. S\u00f3n conflictes molt dif\u00edcils i no diria que sempre tinguen ra\u00f3 uns o altres. El que dic \u00e9s que el sistema no ha donat una soluci\u00f3 de fons.
I on se situa un jutge davant d\u2019aix\u00f2? On queda l\u2019equitat?<\/strong>
L\u2019equitat la pots tindre en compte, per\u00f2 no pots fonamentar nom\u00e9s en ella la decisi\u00f3, a menys que la norma expressament ho permeta, i no \u00e9s el cas habitual. El jutge no pot substituir el legislador ni l\u2019administraci\u00f3. Pot intentar interpretar la norma de la manera m\u00e9s justa possible, pot ponderar interessos, pot protegir el m\u00e9s digne de tutela quan hi ha marge jur\u00eddic per a fer-ho, per\u00f2 no pot inventar-se una soluci\u00f3 fora del marc legal. Eixa \u00e9s una de les parts m\u00e9s dures de la professi\u00f3.
S\u2019ha dit moltes vegades que la just\u00edcia \u00e9s m\u00e9s dura amb qui t\u00e9 menys recursos. \u00c9s aix\u00ed?<\/strong>
Aix\u00f2 t\u00e9 una part de veritat i una part que \u00e9s justament la contr\u00e0ria. En l\u2019ordre civil, qui no t\u00e9 recursos econ\u00f2mics t\u00e9 dret a la just\u00edcia gratu\u00efta. I aix\u00f2 significa que pot demandar o defensar-se sense haver d\u2019assumir determinats costos i, fins i tot, sense el risc, en molts casos, d\u2019una condemna amb costes. Per tant, no \u00e9s cert sense m\u00e9s que no tinga mitjans de defensar-se. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 \u00e9s veritat que la qualitat de la defensa pot variar i que la capacitat econ\u00f2mica continua donant m\u00e9s possibilitats de triar millor advocat, de preparar millor un assumpte o de resistir un litigi llarg.
Per\u00f2, tot i aix\u00f2, la part d\u00e8bil t\u00e9 hui m\u00e9s protecci\u00f3 que abans?<\/strong>
Crec que s\u00ed, almenys en molts \u00e0mbits civils. Ho veiem molt clar en mat\u00e8ria de consum. El consumidor, davant de bancs, entitats financeres o professionals, est\u00e0 obtenint una resposta judicial molt favorable, no nom\u00e9s per la llei espanyola, sin\u00f3 tamb\u00e9 gr\u00e0cies a la normativa i a la jurisprud\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Europea, que \u00e9s molt protectora amb la part m\u00e9s d\u00e8bil. Aix\u00f2 \u00e9s important dir-ho tamb\u00e9.
La just\u00edcia \u00e9s hui m\u00e9s lenta que fa uns anys?<\/strong>
En civil, sense cap dubte, s\u00ed. \u00c9s m\u00e9s lenta. El nombre de litigis \u00e9s molt alt, la r\u00e0tio de jutges per habitant \u00e9s de les m\u00e9s baixes d\u2019Europa i, a m\u00e9s, s\u2019acudix massa als jutjats per q\u00fcestions que potser no haurien d\u2019arribar-hi. He tingut assumptes de 80 o 90 euros entre asseguradores que posen en marxa tota la maquin\u00e0ria judicial i que li poden costar a l\u2019erari p\u00fablic set-cents o huit-cents euros. Aix\u00f2 \u00e9s una situaci\u00f3 quasi kafkiana, perqu\u00e8 el temps que tu dediques a aix\u00f2 no el pots dedicar a assumptes on la tutela judicial \u00e9s molt m\u00e9s urgent.
Tens la sensaci\u00f3 que s\u2019ha empitjorat molt?<\/strong>
S\u00ed. Fa onze anys, jo podia tindre un procediment verbal resolt en primera inst\u00e0ncia en tres o quatre mesos. Ara mateix estic assenyalant vistes per a febrer o mar\u00e7 de l\u2019any que ve. I no \u00e9s perqu\u00e8 un no vulga anar m\u00e9s de pressa, \u00e9s que, a m\u00e9s de les vistes i de les sent\u00e8ncies, hi ha molts altres assumptes que entren cada dia: desnonaments, execucions, revisions de cl\u00e0usules abusives, consum, incid\u00e8ncies processals\u2026 La c\u00e0rrega \u00e9s enorme.
Aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s falta de recursos o tamb\u00e9 de model organitzatiu?<\/strong>
Diria que les dues coses. Probablement fan falta m\u00e9s recursos, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha altres \u00e0mbits p\u00fablics que tamb\u00e9 els necessiten i aix\u00f2 \u00e9s una decisi\u00f3 pol\u00edtica. El que s\u00ed crec \u00e9s que es podria millorar molt l\u2019organitzaci\u00f3. Venim d\u2019un model molt antic, molt fragmentat, i ara estem en una fase de canvi envers un sistema diferent. Adaptar estructures, personal, procediments i sistemes inform\u00e0tics \u00e9s complicat, per\u00f2 espere que, quan aix\u00f2 estiga m\u00e9s assentat, la situaci\u00f3 puga millorar.
I fora del jutjat, on trobes l\u2019aire?<\/strong>
Sobretot en l\u2019esport i en la natura. Quan passes tantes hores assegut, necessites moure\u2019t. M\u2019agrada la bicicleta, c\u00f3rrer, caminar. Pense que viure en un poble com Picassent \u00e9s un privilegi perqu\u00e8 tens m\u00e9s de cent quil\u00f2metres de camins rurals per a rec\u00f3rrer, pots estar enmig de paratges molt bonics i, alhora, en molt poc de temps et plantes al centre de Val\u00e8ncia. Aix\u00f2 \u00e9s una sort enorme.aaa<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El magistrat reflexiona sobre la separaci\u00f3 de poders, la vocaci\u00f3 judicial, la lentitud de la just\u00edcia, la pressi\u00f3 dels casos medi\u00e0tics i les contradiccions d\u2019un sistema que, malgrat tot, continua exigint rigor, mesura i serenitat. El nostre ve\u00ed defensa que un jutge no est\u00e0 per a aplicar la seua ideologia, sin\u00f3 la llei, i admet […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":175,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-a-contracorrent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=174"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/174\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":201,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/174\/revisions\/201"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}