Durant anys han compartit el mateix ritme: arribar, seure, esperar i mirar. Fins que un dia, sense fer massa soroll, decidiren deixar la cadira buida i entrar al tatami per formar part d\u2019all\u00f2 que sempre havien contemplat des de fora: el Club Karate de Picassent<\/p>\n\n\n\n
A una hora determinada de la vesprada, quan l\u2019activitat del poble comen\u00e7a a despla\u00e7ar-se cap als espais interiors, hi ha un lloc on el temps sembla organitzar-se d\u2019una altra manera. El tatami, amb el seu orde silenci\u00f3s, amb els gestos repetits fins a convertir-los en precisos, amb les veus que orienten per\u00f2 no interrompen, ha sigut durant anys un d\u2019eixos espais on el temps transcorre amb una cad\u00e8ncia pr\u00f2pia. I al seu voltant, com passa sovint, tamb\u00e9 s\u2019ha constru\u00eft un altre temps: el de l\u2019espera.
All\u00ed, en eixe marge discret, han estat durant molt de temps Mar\u00eda Jos\u00e9 Romera Bel\u00e9n Puertas, Mar\u00eda Carmen Castell\u00f3 i Amanda P\u00e9rez Torrent, observant com els seus fills creixien a trav\u00e9s d\u2019un esport, el karate, que, sense haver-lo practicat, tamb\u00e9 formava part de les seues vides. Eren una pres\u00e8ncia constant, per\u00f2 lateral; coneixedores del que passava, per\u00f2 sense arribar a formar-ne part del tot.
No \u00e9s una hist\u00f2ria que comence en un dia concret ni en una decisi\u00f3 que es puga assenyalar amb exactitud. M\u00e9s b\u00e9 es va gestar a poc a poc, en eixes vesprades repetides que acabaven acumulant una pregunta silenciosa: qu\u00e8 fem amb tot este temps? \u00abEst\u00e0vem moltes hores ac\u00ed mentre ells s\u2019entrenaven\u00bb, recorda Bel\u00e9n, com si en eixa frase ja estiguera l\u2019origen de tot. \u00abI ens va sorgir la idea de: ja que estem, fem alguna cosa; ens va b\u00e9 per al cos, per a la ment i, a m\u00e9s, compartim esta experi\u00e8ncia amb ells\u00bb.
No hi ha grandiloq\u00fc\u00e8ncia en les seues paraules i, potser, per aix\u00f2 el gest resulta encara m\u00e9s significatiu. Perqu\u00e8 no es tracta d\u2019un repte ni d\u2019una voluntat de demostrar res, sin\u00f3 d\u2019un moviment natural: deixar de mirar i comen\u00e7ar a fer. Travessar, sense escenificar-ho, la frontera subtil que separa qui hi observa de qui hi participa.
Mari \u2014mare d\u2019alumnes com Vega i de Keira, que han crescut pr\u00e0cticament dins d\u2019este espai\u2014 explica el canvi amb una sinceritat que t\u00e9 alguna cosa de descoberta tardana. Durant anys ha vist el karate des de fora, amb la percepci\u00f3 inevitable de qui nom\u00e9s observa el moviment. \u00abJo abans pensava que era una cosa m\u00e9s f\u00edsica, m\u00e9s f\u00e0cil\u00bb, diu. I en la pausa que fa despr\u00e9s ja s\u2019intu\u00efx que la frase no acaba ah\u00ed. \u00abI no. \u00c9s tan f\u00edsic com mental\u00bb.
Hi ha en esta afirmaci\u00f3 un canvi de perspectiva, com si all\u00f2 que sempre havia tingut davant dels ulls haguera adquirit, de sobte, una profunditat diferent. \u00abAbans estava passivament mirant\u00bb, continua, \u00abi ara, practicant, estic veient en primera persona tot l\u2019esfor\u00e7 que fan les meues filles i els seus companys\u00bb. El que ha canviat no \u00e9s nom\u00e9s el lloc que ocupa, sin\u00f3 tamb\u00e9 la manera d\u2019entendre all\u00f2 que passa damunt del tatami: cada gest, cada repetici\u00f3 i cada correcci\u00f3 que abans podien passar desapercebuts.
Quan arriba el dia de l\u2019examen, no hi ha escenificacions excessives, per\u00f2 s\u00ed una consci\u00e8ncia clara que alguna cosa es posa a prova. Un examen dirigit per Enrique Parra, mestre de mestres i la gran refer\u00e8ncia del Club Karate Picassent, una figura respectada per generacions de practicants i vinculada a la traject\u00f2ria esportiva i humana de l\u2019entitat. Ens acostem minuts abans de la prova. \u00abS\u00ed, el tenim hui\u00bb, comenten, amb una serenitat que no elimina els nervis, per\u00f2 que els mant\u00e9 sota control. El tatami, que durant anys havia sigut un espai ali\u00e9, es convertix ara en el lloc on es materialitza tot este recorregut: all\u00f2 que s\u2019ha apr\u00e9s, all\u00f2 que s\u2019ha corregit i all\u00f2 que s\u2019ha interioritzat a for\u00e7a de repetir.
El sensei observa, com ho ha fet sempre. Per\u00f2 esta vegada elles no estan al marge. Formen part d\u2019eixa escena que durant tant de temps havien contemplat des de fora, com si ara la mirada i el gest s\u2019hagueren trobat finalment en el mateix punt.
La constataci\u00f3
Mar\u00eda Jos\u00e9, Bel\u00e9n, Mar\u00eda Carmen i Amanda han superat l\u2019examen i ja s\u00f3n cintur\u00f3 groc. El canvi de color, dins del recorregut del karate, marca un pas; per\u00f2 en esta hist\u00f2ria representa sobretot una altra cosa: la materialitzaci\u00f3 d\u2019una decisi\u00f3 que va comen\u00e7ar molt abans, quan encara tot era espera.
Perqu\u00e8 el que realment s\u2019ha transformat no \u00e9s nom\u00e9s el cintur\u00f3, sin\u00f3 la relaci\u00f3 amb este espai i amb tot all\u00f2 que hi passa. All\u00ed on abans hi havia una cadira ocupada per la paci\u00e8ncia, ara hi ha un cos que forma part del moviment. All\u00ed on hi havia un temps que calia omplir, ara hi ha un cam\u00ed que es recorre. I en este gest \u2014tan discret que podria passar desapercebut si no es presta atenci\u00f3\u2014 hi ha tamb\u00e9 una manera d\u2019entendre el pas del temps: no com una cosa que sempre s\u2019espera, sin\u00f3 com una oportunitat que, de vegades, simplement es decidix comen\u00e7ar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Durant anys han compartit el mateix ritme: arribar, seure, esperar i mirar. Fins que un dia, sense fer massa soroll, decidiren deixar la cadira buida i entrar al tatami per formar part d\u2019all\u00f2 que sempre havien contemplat des de fora: el Club Karate de Picassent A una hora determinada de la vesprada, quan l\u2019activitat del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":128,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[13,14],"tags":[],"class_list":["post-126","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-esports","category-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/126","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=126"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/126\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":129,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/126\/revisions\/129"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=126"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=126"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/linformatiu.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}